Dia Internacional de l’Educació

Esta entrada también está disponible en: Aragonés Català Español Français English

SARGANTANES PER A LA CALOR

L’hi he colat al meu germà. Com s’obstina a no estudiar mai, se m’ha ocorregut que podia riure’m d’ell una mica.

Li he dit que la millor manera per combatre la calor era menjar sargantanes:
– Que sí, que sí. Ho sap tothom (sempre li fot molt ésser l’últim a assabentar-se de tot). No hi ha res millor per passar l’estiu que menjar sargantanes.
Ell: Però què dius? Com menjaràs sargantanes?
Jo: I com si no absorbiràs la melanina?
Ell: Ah, ja, la melanina. Això de la pell.
Jo: Sí, això de la pell que ajuda a protegir-se del sol. (És important deixar anar una paraula que li sone i plantejar una situació que puga parèixer veritat barrejant veritats que ell conega en mentides que t’acabes d’inventar, perquè no es note. I no rigues, eh? Que no et vega si més no un somriure). Si menges sargantanes, l’estómac i l’intestí absorbixen la melanina que tenen les sargantanes a la pell i després passa al teu torrent sanguini, també a la teua pell, i així se porta millor la calor.

Espero uns segons i per recolzar la meua teoria, en la major cara d’estranyada que soc capaç de posar, li pregunto: “No ho has sentit? Ahir van fer un fil a Twitter”.
No contesta. Crec que ja el tinc a punt:
“Eixim per unes sargantanes per prendre’ns-les en el berenar?”- Quan acabo de dir la frase crec que m’he passat i que em dirà que no li compte milongas, però, de repent, em diu: “Venga, anem, que fa una calor…”.

En prou feines m’aguanto el riure i obro la porta de casa. “Ah, vaig per un táper per a guardar-les”. Vaig a la cuina i torno en un táper a la mà. No em puc creure que li ho estigue empassant, però ara vull veure fins a on puc arribar.

Sortim i cacem sargantanes, com fèiem abans a l’hort dels meus jaios. A la volta arriba l’hora de la veritat: “Vingue, perquè ara les rentem una mica per a llevar-los la pols i ens les mengem”-dic despreocupada. Obro el táper, tiro aigua per damunt de les sargantanes i les hi oferisc agafant una per la cua perquè vegue que jo me la menjaré. I just quan està a punt de ficar-se-la a la boca entra la meua mare a la cuina:
– Però es pot saber què feu?
– Això de la melanina, contesta el meu germà.

I ací ja no puc més i em començo a petar de riure nivell els veïns baixen a preguntar què passa.
Si el meu germà hagués estudiat una mica més, segurament hauria sabut que la melanina és un pigment que ja tenim la majoria dels éssers vius, així que no hem de menjar-nos a un altre animal per obtenir-la.

Potser també hauria sabut que els rèptils no generen la seua pròpia calor i per això viuen en llocs molt càlids i busquen el sol, perquè és l’única forma que tenen d’escalfar-se i la melanina, encara que també tinguen, no té res a veure en l’assumpte.

També estaria bé que es parés a considerar que en xarxes qualsevol pot escriure de qualsevol tema, sense que això signifique necessàriament que sap del que parla.

 width=

No sé què opines tu, però jo crec que l’educació és crucial perquè ningú ens face creure res que no sigue cert. No et pareix? Perquè si no, acabem a punt de menjar-nos una sargantana, convençuts que serà boníssim per al nostre cos. A pesar d’això, et fas una idea de quants nens seguixen sense estar escolaritzats al món? Dona un cop d’ull més a baix.

Descripció

L’educació constituix la base per a la formació integral de tota persona i per a la seua inserció al món. És un dret humà, un bé públic i una responsabilitat col·lectiva.

Sense una educació de qualitat, inclusiva i equitativa per a tots i d’oportunitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida, els països no aconseguiran aconseguir la igualtat de gènere ni trencar el cicle de pobresa que deixa ressagats a milions de nens, joves i adults.

A l’actualitat, 262 milions de nens i joves seguixen sense estar escolaritzats, 617 milions de nens i adolescents no poden llegir ni manegen els rudiments del càlcul; menys del 40 per cent de les nenes de l’Àfrica Subsahariana completen els estudis d’educació primària i uns 4 milions de nens i joves refugiats no poden assistir a l’escola. L’Assemblea General de les Nacions Unides reserva el 24 de gener com a Dia Internacional de l’Educació per mantenir present el paper que l’educació exercix en la pau i el desenvolupament, i per recordar-nos que el dret a l’educació és una cosa universal.

Més informació

Els objectius i continguts d’aquesta proposta poden ser relacionats en altres dates significatives també abordades en eix projecte, com el Dia Internacional de l’Alfabetització (8 de setembre), el Dia Mundial dels Docents (5 d”octubre) o el Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar (3 de novembre). També pot ser derivat a activitats que puguen realitzar-se a l’aula en relació amb el Dia de l’Educació Aragonesa (30 de maig).

A l’Aragó…

Des de l’any 2001 Aragó gaudix de competències en educació i té capacitat per organitzar el currículum d’educació primària i secundària. El portal Educaragón recull totes les notícies, accions i iniciatives dirigides a l’ordenació del procés educatiu a la nostra comunitat autònoma.

Tradicionalment i de manera autònoma, a l’Aragó s’han vingut duent a terme iniciatives dirigides a consolidar models per a una educació creativa i participativa. Des de la dècada de 1970, el Moviment de Renovació Pedagògica d’Aragó impulsa l’Escola d’Estiu de l’Altoaragón. El 30 de maig està establert com a Dia de l’Educació Aragonesa. En un seguiment més acusat en Educació Primària, permet posar en comú projectes, el reconeixement de determinades labors professionals… Podem apreciar-lo a la gala de 2022.

 class=
https://www.youtube.com/watch?v=4ctdccuyx4w

Un detall

Amb motiu de la celebració al 2022 d’aquest Dia Internacional, en el lema “Canviar el rumb, transformar l’educació”, des de la Unesco es recordava la necessitat de reequilibrar la forma en la qual ens relacionem entre nosaltres, en la naturalesa i en la tecnologia que impregna les nostres vides, que ens porta oportunitats innovadores i, al mateix temps, planteja greus problemes d’equitat, inclusió i participació democràtica.

Es va fer públic un breu vídeo com “un missatge d’esperança”.

 class=

Una reflexió

L’Objectiu 4 dins de l’Agenda 2030 de Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible és Educació de Qualitat: garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge per a tots.

L’educació permet la mobilitat socioeconòmica i és clau per eixir de la pobresa. Durant l’última dècada, es van aconseguir grans avanços a l’hora d’ampliar l’accés a l’educació i les taxes de matriculació a les escoles en tots els nivells, especialment per a les nenes. No obstant això (com ja hem dit), encara estem lluny de la meta i la situació creada per la pandèmia de la COVID-19 ha alentit una progressió que cal recompondre.

 class=

Propostes per al professorat

A l’Aragó es dona una especial sensibilitat entorn del fenomen de la despoblació. És un autèntic problema en moltes de les nostres comarques. En eix context, el tancament d’una escola rural és un autèntic drama que, a més de simbolisme, té moltes connotacions. Els intents per salvar situacions límit (incentius a nous pobladors en famílies…) solen saltar de tant en tant a xarxes o a mitjans de comunicació, però la realitat social és molt més profunda.

Pot cridar-se l’atenció sobre algun informe o notícia de cerca senzilla. També pot tenir-se en compte la pròpia realitat del centre en el que ens trobem (ciutat gran o petita, barri, capital comarcal, àrea més o menys despoblada…) per assignar un perfil al treball que es propose.

En relació amb tot això, pot extreure’s alguna idea per compartir a l’aula: per exemple, a partir del portal col·lectiu, no exclusivament aragonès, Escola rural.net. En un context més ampli, a partir de la lectura del llibre Escoles. El temps detingut (Prames, 2006).

 class=

És molt recomanable la consulta de recursos com els vinculats al Museu Pedagògic d’Aragó o l’anàlisi de continguts en referències assenyalades anteriorment (Educaragón, Escola d’Estiu…). Pel general, pot resultar esclaridora la lectura del document de la Unesco “reimaginar junts els nostres futurs: un nou contracte social enta l’educació

En aquesta proposta, coincidixen el mitjà i l’objectiu, l’instrument i la finalitat. Xarrar d’Educació vol dir invocar a una totalitat. A alguna cosa que a més és central en la formació de la persona, i integral, i que está relaciona en molts altres valors.

Entre les estratègies bàsiques per a l’aplicació del desenvolupament del currículum de la comunitat autònoma d’Aragó, es troba el desenvolupament d’habilitats comunicatives, a través del progrés en l’expressió oral i el foment de la lectura i l’escriptura, en totes les matèries en els diferents nivells d’ensenyament. La presa de consciència entorn de la importància d’aquesta commemoració ajuda a reforçar eixa estratègia. Com a element corrector de realitats socials problemàtiques i de desigualtat global, l’educació ha de ser abordada també des dels aspectes de cooperació i solidaritat plantejats al currículum.

Ací es presenta una selecció dels objectius i competències aparentment més relacionades en la proposta, però pot haver-hi més en funció dels matisos utilitzats.

Objectius que ajuda a complir aquesta proposta

ESO:

  • Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, afirmant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
  • Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per, en sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica al camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

Batxillerat:

  • Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
  • Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
  • Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, en atenció especial a les persones en discapacitat.

Matèries en les quals pot vincular-se

  • Realment, pot relacionar-se en qualsevol matèria de primer cicle de l’ESO i assignar-se a Educació per a la ciutadania i els drets humans en el segon cicle.
  • Batxillerat: A assignar en funció de la modalitat.

Desenvolupament de competències

  • Competència en comunicació lingüística.
  • Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
  • Aprendre a aprendre.
  • Competències socials i cíviques.
  • Consciència i expressions culturals.