Esta entrada también está disponible en: Aragonés Català Español Français English
QUART I MEITAT DE CAP
Igual Juan de Lanuza va ser una mica ximple quan va tornar a Saragossa sabent que la poli de Felip II ho buscava, però jo crec que tu haguesses fet el mateix.
A veure, pensa-ho. Estàs a Épila, que serà un puesto en gent meravellosa i, si és el teu poble, segur que t’ho passes guay a les festes, però siguem sincers: com acabes d’arribar, allí no hi ha res a fer. Secà fins on aconseguix la vista.
És el que li degué passar a Lanuza, es moria tant de l’avorriment que va dir, xic, m’arrisco, que això és insuportable. El Palau del Comte d’Aranda, després d’un mes, ja m’ho sé de memòria. Això no dona per a més. Es va agafar el bus d’Ágreda i se’n va anar a Saragossa. Ara hauria sigut una altra història perquè hi ha piscina, gimnàs i fins a Radi Épila, però al segle XVI jo crec que encara no havien fet el poliesportiu.
Això sí, al seu moment, quan anava a enfrontar-se a les tropes castellanes, Épila li va venir de luxe. Imagina-t’ho: l’exèrcit que dirigia ell i el que venia de Castella (cabreadísims per no deixar-los que emportar-se a Antonio Pérez) queden en Utebo per donar-se canya. I quan arriba Juan, allò semble el centre de Jaca un 15 d’agost.
Com quan convides a un amic a una festa i es porta a tots els seus cosins. Semblava que els castellans ho haguessen anunciat a Instagram. Juan va ordenar la retirada i es va pirar a Épila perquè, m’imagino, compartir les pizzes que havien demanat en tanta gent li va pareixer impossible.
Total, passada la batalla i després d’un mes, Juan s’enxampa Ágreda i es planta a Saragossa. La poli de l’època el deté i se l’emporten al que avui dia és el Passatge del Cicló, eix que està al costat de la Plaça del Pilar, que hi ha gelats, batuts, galetes i es pot un tirar unes tapes o el que vulga. Per un moment, Juan es pensa el sabor de batut que es demanarà, però després s’adona que el passatge al segle XVI és més aviat un palau en masmorra i al pobre el deixen allí fins que, els oncles exagerats, que no havien superat el temita d’Antonio, li tallen el cap.
També et dic, que val que estigues enfadat, però igual això d’exposar el cap a la plaça del Mercat ni més ni menys que dos anys sencers, és passar-se de dolent i ranci.
Juan va perdre el cap (literal) per defensar els fueros d’Aragó, tu hauries fet el mateix? Per cert, saps si ara continuem tenint fueros a Aragó? Fes un ull més a baix per a descobrir-ho.
Descripció
El 20 de desembre de 1591, el Justícia d’Aragó Juan de Lanuza va ser executat a la plaça del Mercat de Saragossa. Est succés va ser conseqüència de la repressió ordenada pel rei Felip després de la rebel·lió a la qual el Justícia s’havia enfrontat al monarca, acusant-lo d’atacar els fueros d’Aragó.
Eix fet històric ha de ser entès en un context molt complex. Després de la desaparició del Justiciazgo a principis del segle XVIII, la figura de Lanuza i de la institució que representava van quedar com a símbols de la identitat aragonesa. A la dècada de 1980, en l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, El Justícia d’Aragó va ser recuperat com a institució adaptada al marc de les llibertats democràtiques. El Justícia vela pels drets dels ciutadans i vigila el compliment de l’Estatut i de l’ordenament jurídic aragonès.
La data del 20 de desembre té un component de record del passat, però també ens ajuda a entendre el valor dels nostres drets actuals i a reconèixer les moltes coses que es poden millorar.
Més informació
A la pàgina web del Justícia d’Aragó (crònica dels actes duts a terme a la commemoració de 2022).
Els objectius i continguts d’aquesta proposta poden ser relacionats en la vinculada al 23 d’Abril: Dia d’Aragó i el 6 de gener (Dia dedicat al Dret aragonès).
Una reflexió…
Al 2022, l’Estatut d’autonomia d’Aragó ha complert quaranta anys. Durant eix temps, el text original ha estat modificat i actualitzat, però no ha variat el seu esperit ni la seua principal finalitat: dotar a la ciutadania aragonesa d’unes normes de convivència i d’unes pautes per al progrés d’una societat cada volta més plural i multicultural dins d’un món cada vegada més globalitzat.
Entre moltes altres coses, com el desenvolupament del Dret civil aragonès, la protecció de les modalitats lingüístiques i la definició d’institucions representatives, de control i de govern de la comunitat, l’Estatut regula la institució del Justícia d’Aragó.
… i un detall
El Justícia d’Aragó és la tercera institució, després del Govern d’Aragó i de les Corts, en l’actual ordenament de la nostra comunitat autònoma. Està molt ben valorada, ja que fa visibles problemes del dia a dia que preocupen la immensa majoria dels aragonesos (per exemple, tramitant queixes que qualsevol pot presentar), que exercix un control sobre les autoritats i que reclama mesures de defensa de les capes més vulnerables de la societat.
Moltes de les seues accions compten, a més en la col·laboració d’altres agents socials, entitats locals, col·lectius i organitzacions no governamentals, etc.
Els seus informes anuals, ja siguen generals o sobre temes concrets (que de vegades es concreten en compareixences a les Corts d’Aragó), donen una idea molt aproximada de la realitat social de la nostra comunitat.
Propostes per al professorat
Algunes de les propostes servides ací podrien ser compatibles dins de la campanya educativa (xarrades didàctiques en centres d’educació secundària) que en 2022 ha emprès el Govern d’Aragó al voltant de l’Estatut d’Autonomia en motiu del seu 40 Aniversari.
Al fil d’això, per exemple, es pot analitzar l’evolució d’Aragó en eixes quatre dècades, a partir de les dades servides en un quadern estadístic en indicadors comparatius molt senzills i reveladors.
Es poden explorar els detalls de la institució del Justícia d’Aragó a través de la seua pròpia web. A partir d’aquí, comentar a l’aula les funcions que aquesta entitat té assignades. També es pot estudiar una possible visita a la seua seu a Saragossa, al palau d’Armijo.
De forma més contextualitzada (origen i evolució de la institució del Justícia, llegendes relacionades, significació històrica, etc.), és molt útil la consulta de l’exposició “El Justícia d’Aragó, 1265-2015”, dissenyada pel Rolde d’Estudis Aragonesos per a l’Ajuntament d’Ejea de los Caballeros en motiu del 750 aniversari de la institució:
També l’article El Justícia, molt més que un mite.
Objectius que ajuda a complir esta proposta
ESO:
- Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, afirmant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
- Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
Batxillerat:
- Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
- Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
Matèries en les quals pot vincular-se
- Geografia i Història / Valors ètics. (ESO, 1r i 2n cicle)
- Educació per a la ciutadania i els drets humans. (ESO, 2n cicle)
- Batxillerat: A assignar en funció de la modalitat / Història i Cultura d’Aragó.
Desenvolupament de competències
- Competències socials i cíviques.
- Consciència i expressions culturals.