Esta entrada también está disponible en: Aragonés Català Español Français English
RES DE FER DEURES, O… SÍ?
D’on eixia tanta il·lusió per anar a classe?
L’altre dia vaig conèixer a la meua nova companya de classe i em vaig quedar fluixejada quan em va començar a preguntar frenèticament per totes les coses que veia a l’aula: Què són eixes cartolines? Es poden utilitzar aquests retoladors? Què posa a la pissarra? Tu saps què signifiquen aquestes lletres?
A mi m’agrada veure als meus amics a classe, però és que estic farta de deures i exercicis i no em podia explicar tanta emoció. No s’adonava que allò que posava a la pissarra s’anava a traduir tard o d’hora en uns interminables exercicis de mates i un treball per al finde?
Així que li ho vaig preguntar: “Però per què estàs tan emocionada?”. I mai m’hauria imaginat el que m’anava a contestar: “És que jo mai havia anat a classe”.
Al principi em va semblar una passada, no anar a classe! Què guay! Passar-se el dia amb la Nintendo o amb la Play. O encara millor, estar al parc amb els de classe i jugar partits, anar al centre comercial o al parc d’atraccions. I el millor de tot: no fer deures!
Cada segon que passava l’entenia menys i li vaig preguntar com podia ser que li agradés anar al col·legi, no preferia seguir sense anar i quedar-se a casa jugant a la Play o veient la tele?
I de sobte, en contestar-me, ho vaig comprendre tot: “És que no podia, havia d’anar a treballar”.
Florència havia hagut de treballar des de molt petita per ajudar a la seua família. Em va comptar que hi ha nens que estan obligats a treballar des dels cinc anys i que ella hi havia tingut que encanyar en els cultius de tabac quan tenia 8 anys.
De sobte, al sentir-la explicar-m’ho, em van entrar unes ganes boges de fer els deures i treure bones notes i vaig començar a respondre en entusiasme a totes les seues preguntes i a explicar-li el que solíem fer a classe. Pot ser que jugar a la consola tot el dia siga temptador, però si l’alternativa és treballar en els cultius de tabac, fins em comença a semblar una sort haver d’estudiar el cap de setmana.
Saps quants nens hi ha al món que treballen com si fossen adults? Descobreix-lo més a baix i fixa’t en les iniciatives que existixen per erradicar el treball infantil.
Descripció
Avui dia, 160 milions de nens (un deu per cent de la població infantil mundial) estan fent jornades laborals d’adult. Ho fan habitualment en una situació d’absoluta precarietat, en unes condicions indignes de seguretat i higiene, suportant horaris extenuants i inhumans… en comptes d’estar formant-se com a ciutadans i ciutadanes, rebent una educació que els ajude a afrontar el futur.
Est Dia mundial posa l’alarma davant d’una situació d’absoluta injustícia que reflectix una extrema vulnerabilitat. És necessària una inversió decidida en plans de protecció social, però també polítiques globals i integrals que neutralitzen la desigualtat i la pobresa que estan a la base d’aquest problema.
Més informació
Els objectius i continguts d’esta proposta tenen moltes connexions en altres commemoracions. Les més evidents són el Dia Universal del Nen (20 de novembre) i el Dia dels Drets Humans (10 de desembre), però també s’orienta cap a valors vinculats als dies internacionals de l’Alfabetització (8 de setembre), per a l’Erradicació de la Pobresa, (17 d’octubre), de l’Educació (24 de gener), i dels Treballadors (1 de maig).
A l’Aragó…
El Servei d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, integrat a l’Institut Aragonès de Serveis Socials, és l’òrgan de l’Administració de la nostra comunitat autònoma encarregat de declarar situacions de risc i desemparament de menors, determinant les mesures de protecció a establir en cada cas i promovent estratègies de prevenció i reinserció. La Llei 12/2001, de 2 de juliol, de la Infància i l’Adolescència a Aragó, emparada a la Constitució Espanyola i a altres convencions, establix un marc normatiu general que garantix als nens i adolescents d’Aragó l’exercici i desenvolupament dels drets que legalment els corresponen. Se’ls considera subjectes actius de drets i persones singulars protagonistes de la seua història: no són patrimoni de ningú ni poden ser objecte de discriminació per raó de sexe, edat, condició, idioma, religió, ètnia, característiques socioeconòmiques dels seus pares o família, ni per qualsevol altra circumstància. Els nens i adolescents tenen dret a una protecció que garanteixi el seu desenvolupament integral com a persones a dins d’una família si és possible, però la protecció és cosa de tots.
A la nostra comunitat autònoma, 51 organitzacions constituixen la Xarxa Aragonesa d’Entitats Socials per a la Inclusió. Totes elles tenen com a finalitat principal treballar activament en favor de la ciutadania aragonesa mitjançant programes d’inclusió social en benefici dels col·lectius més desemparats (infància i pobresa entren en aquesta dimensió). Paral·lelament, altres entitats que treballen a nivell mundial en un pla més concret entorn de la infància, com a Unicef, tenen delegació a Aragó.
Un detall
Al maig de 2022 es va celebrar a la ciutat sud-africana de Durban la V Conferència Mundial sobre l’Erradicació del Treball Infantil, en la qual es va fer públic una Crida a l’Acció, representant un compromís internacional per a l’eliminació d’eix problema. A la pàgina web de la Internacional de l’Educació (IE) hi ha informació molt detallada.
Una reflexió
Tots els nens tenen dret a la salut, l’educació i la protecció. En el nostre món desenvolupat, la realitat de desemparament de la infància sembla quedar reduïda a ambients molt marginals que, a pesar de tot, compten en una cobertura. Però en altres llocs assotats per una pobresa endèmica, per guerres, etcètera, l’explotació infantil continua sent generalitzada. Encara que en els últims anys es venia donant una dinàmica positiva, reduint-se aquestes xifres… més recentment les diferents crisis globals (sanitàries, econòmiques, bèl·liques…) han revertit eixa tendència, aguditzant el problema. Milions de menors d’edat veuen com les seues oportunitats de creixement personal es veuen reduïdes pel país, el gènere o les circumstàncies en les quals van néixer.
Propostes per a el/la professor/a
Aquest assumpte afecta directament al mateix segment d’edat en el qual es troben els i les alumnes. Això pot facilitar la inserció del problema del treball infantil a l’aula, potenciant la reflexió i la cerca responsable d’alternatives i solucions.
Una senzilla introducció a l’assumpte, en un breu clip de l’Organització Internacional del Treball: 100 años, 100 voces: el trabajo infantil en primera persona [ES]
A la citada pàgina web de la Internacional de l’Educació hi ha molt de material didàctic disponible (manuals i recursos, molts d’ells en col·laboració amb el Programa Internacional per a l’Erradicació del Treball Infantil de l’Organització Internacional del Treball). Per exemple: Sindicats i treball infantil. Una ferramenta per a l’acció, entre molts altres, als quals pot accedir-se a través de paraules clau (com a “treball infantil”) a la cerca de la pàgina d’IE.
Aprofundint en la relació intergeneracional, de manera pareguda a alguns aspectes plantejats en altres dates, es pot animar a l’alumnat per a què indagui a les seues cases, entre els seus majors… especialment amb els jaios i les jaies, com va ser la seua educació, si van haver de posar-se a treballar de xiquets, a quina edat…
Entre els diferents recursos disponibles en línia, poden tractar-se els següents:
També es poden introduir conceptes entorn de consum responsable: tal volta alguns dels productes que consumim hagin comptat en el seu procés amb treballadors infantils en països del Tercer Món.
Esta proposta té un caràcter transversal en el currículum. Ajuda a desenvolupar valors que fomentin els valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social, incorporant elements relacionats amb els riscos d’explotació i abús.
Objectius que ajuda a complir esta proposta
ESO:
- Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, afirmant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
- Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions en els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
Batxillerat:
- Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
- Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
- Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, en especial atenció a les persones funcionalment diverses.
- Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.
Matèries en les quals pot vincular-se
- Valors ètics. (ESO, 1r i 2n cicles)
- Educació per a la ciutadania i els drets humans. (ESO, 2n cicle)
- Batxillerat: A assignar en funció de la modalitat.
Desenvolupament de competències
- Competències socials i cíviques