Esta entrada también está disponible en: Aragonés Català Español Français English
BENEÏDA COLIFLOR
La meua mare em posa dels nervis en el temita del menjar. Et passa a tu també? Comença: “No has menjat res”. Si un dia tinc molta gana i menjo més del normal, diu: “No serà molt això?”. Mare meua. Quina pesada. No està contenta mai. Es fixa tant en el que menjo que de vegades m’agradaria ensenyar-li a jugar a la Play perquè es distragués i em deixés en pau. Després penso que em vindria tota l’estona en alguna pregunta de com es fa això o lo altre i m’adono que tampoc és bona idea.
Després està això d’insistir que haig de menjar el que no m’agrada. No em mola la coliflor. Ja està. Em pareix fastigosa. El color és lleig, sap greu, no fa bona olor, de veritat, està la humanitat segura que la naturalesa va crear la coliflor perquè ens la mengéssem? Això ho ha comprovat algú?
Caminava ahir de camí al parc, pensant en a qui haurien manat a comprovar si la coliflor estava realment feta per a menjar-se-la o no, quan vaig veure a un company de classe a un edifici en el qual no m’havia fixat mai. Estava fent cua i em vaig acostar a saludar-lo. Em va estranyar molt perquè em va fer l’efecte que estava fingint que no m’havia vist. Es va posar tot roig i va entrar a l’edifici ràpidament.
En arribar al parc, on havia quedat en altres amics, els vaig preguntar què era això. —El banc d’aliments— em van dir. I vaig comprendre que el meu amic havia anat allí en la seua família per menjar i no li havia agradat que el veiés.
Se m’ocorre que, si vol, jo podria donar-li la coliflor que em toque, no? Segur que podríem donar-li més coses. No em va molt el tomàquet, això també li ho podríem donar.
Bé, jo crec que podem compartir-ho tot. Qualsevol aliment, la qual cosa a ell més li agrade. Fixa’t que, si fa falta, compartisco fins a les patates fregides i, per descomptat, li deixo la meua Play i els meus llibres quan vulgue. En definitiva, ell sempre m’ajude en coses de mates.
Saps què? De repent, em sento molt afortunada de tenir Play en la qual jugar, llibres, patates fregides i fins la coliflor i m’encantaria saber què fer en les coses que puc compartir en uns altres que pertanyen a una família que tingue menys cuartos que la meua.
Continuaré llegint per saber si a l’Aragó hi ha més persones com el meu amic i què puc fer jo per a tirar-los una mà.
Descripció
El 17 d’octubre de 1987, més de cent mil persones es van congregar a la plaça de les Llibertats i dels Drets Humans al Trocadero (París) en homenatge a les víctimes de la fam, la ignorància i la violència, sota un missatge molt clar: l’existència de pobresa atempta contra els drets humans.
D’aquella trobada va quedar una placa commemorativa del compromís en la lluita contra la pobresa, de la qual s’han fet rèpliques en moltes parts del món, i entorn de les quals, des d’aquell fet i en eixa data, es venen reunint persones de tota condició i creença.
Una d’aquestes plaques és al jardí de la seu de les Nacions Unides a Nova York. A la seua resolució 47/196, la seua Assemblea General va convidar als estats membres i a altres organitzacions al fet que dediquen el 17 d’octubre a promoure activitats concretes que facen visible la realitat de la pobresa i la lluita contra ella.
Més informació
A la pàgina web de Nacions Unides, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, 17 d’octubre.
Informes Oxfam en relació amb la pobresa.
Els valors despresos en eixa proposta són aplicables al record plantejat en altres recordatoris, com: Dia Mundial de la Fam (28 de maig), Dia Mundial de l’Alimentació (16 d’octubre). També es relaciona en el Dia Internacional del Migrant (18 de desembre).
A l’Aragó…
Parlem de països rics i pobres, de Primer i Tercer Món, de països desenvolupats i subdesenvolupats (als quals, com a eufemisme, se’n diu a vegades “països en desenvolupament”). La pobresa en un fenomen global: entre els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU, l’Objectiu 1 és “Fi de la Pobresa” (l’Objectiu 2 és “Fam Zero”).
Estes imatges de grans ciutats africanes o llatinoamericanes en enormes suburbis de barraques i infrahabitatges, en la cruel realitat que reflectixen, no han de fer-nos oblidar que “a casa” també hi ha molta pobresa.
La pobresa és una cosa quotidiana, dolorosament present en el nostre entorn, a pesar de que en teoria formem part d’aquest privilegiat primer món. En els últims anys s’ha empitjorat a causa de la pandèmia motivada per la Covid-19 i la guerra d’Ucraïna. Les conseqüències econòmiques d’aquests esdeveniments són evidents, i els grups més vulnerables de la societat, persones dependents, treballadors en ocupacions més precàries o en sectors més afectats per la crisi, etc., corren el risc de caure a situació de pobresa.
És interessant conèixer iniciatives que sumen conscienciació entre la ciutadania i voluntat de contribuir a pal·liar el problema. Per exemple, la Fundació Banc d’Aliments de Saragossa. Estes i altres iniciatives, empreses des de l’urgent han de ser complementàries d’altres accions més estructurals a càrrec dels poders públics, els agents socials, etc.
Algunes reflexions
La pobresa és un fenomen en molts matisos.
Tant en lo global com en lo local, la pobresa és filla de la desigualtat i de la injusta distribució de béns. En un món com el nostre, en un nivell altíssim de desenvolupament econòmic i tecnològic, en abundants recursos… és inacceptable que milions de persones visquen sense el necessari per viure en dignitat.
La pobresa no és un problema de falta d’ingressos. Les persones que viuen a la pobresa experimenten condicions que van interrelacionades, que es reforcen mútuament i que perpetuen la seua situació de desavantatge: males condicions de treball / habitatge insegur i ineficient / manca alimentària / accés insuficient a l’educació, a la sanitat i a la justícia…
Visita la web de Nacions Unides sobre l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Entre els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Objectiu 1 és “Fi de la Pobresa” (posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món). L’Objectiu 2 és “Fam Zero”.
Un detall
Hi ha qui sosté que qui és pobre és perquè no s’ha esforçat a deixar de ser-ho (a estudiar més, a buscar oportunitats, a “emprendre”, etc.). L’esforç personal es ven (generalment pels triomfadors) com a camí infal·lible cap a l’èxit, oblidant que “ser competitiu” implica deixar en el camí a uns altres que també poden estar esforçant-se.
És bo valorar i potenciar el treball, l’esforç i la voluntat, però no bolcar-lo tot en les meravelles de la meritocràcia. Pot ser interessant llegir est article sobre “el mite de l’esforç i els paranys de la pobresa”.
Precisament, el que ens ha ensenyat (i ens continua ensenyant) la realitat dels últims temps, és que la inseguretat està a l’aguait: que una posició sòlida assentada en molts anys d’esforç i treball pot ensorrar-se. Que la pobresa és cosa de tots, que la pobresa no sols és mendicitat, que hi ha treballadors pobres, que hi ha pobresa energètica, que hi ha pobresa invisible. La realitat actual ens diu que, en línies generals i davant la pujada absurda de preus, la majoria som més pobres perquè tenim menys poder adquisitiu que fa un any. Sense que això esborre realitats molt més dures… hauria de fer-nos reflexionar.
Propostes per al professorat
A pesar d’haver estat rodada fa més de seixanta anys, la pel·lícula Plácido, de Luis García Berlanga (1961) ens evoca temes d’actualitat.
Per si és poc viable el visionat complet, anem a mostrar aquí dos fragments:
Seria interessant un breu intercanvi d’opinions sobre el que es diu en eixos fragments.
A més, la informació oferida en eix capítol pot donar peu a:
- Senzills treballs relacionats en les conclusions d’informes (com el de Càritas Aragó) o en el tractament de la lluita contra la pobresa a la web de l’Agenda 2030 de l’ONU.
- Debat entorn d’articles com el citat: “El mite de l’esforç i els paranys de la pobresa” Segurament, i és legítim que així sigui, pot haver-hi opinions divergents sobre algunes de les idees que trasllada. Sense deixar de costat temes que puguen generar controvèrsia… hi ha multitud d’informes i articles que aquí és impossible detallar entorn de les desigualtats creixents (“els rics cada volta més rics… els pobres cada vegada més pobres”, en percentatges del tipus “l’1% més ric posseix més que el 50% més pobre”), notícies sobre fitxes milmillonarias de futbolistes, etc.
- Proposar buscar informació i documentació sobre idees i conceptes com a “Estat de benestar”, “ingrés mínim vital”, “pobresa energètica”, “cues de la fam” i altres que puguen sorgir.
La realitat de cada aula, l’entorn socioeconòmic en el qual s’inserix cada centre… tenen molt pes a l’hora de decidir activitats. Sense dubtar del bon criteri de cada docent, es recomana mostrar empatia i delicadesa davant situacions de precarietat que els propis alumnes i alumnes poden viure a les seues cases. Un tema tan delicat com eix, en la mesura en què està tan present en el nostre entorn exigix que ens allunyem de visions apocalíptiques (“cap a on va est món”) com trivialitzadores (observar la pobresa com alguna cosa que, en general, no ens arriba a concernir del tot, perquè en la majoria dels casos tenim les nostres necessitats cobertes), i incidir en que una part important de la solució al problema de la pobresa radica (entre moltes altres coses) en uns serveis públics de qualitat, en una educació a l’abast de tots.
Objectius que ajuda a complir aquesta proposta
ESO:
- Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, afirmant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
- Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.
Batxillerat:
- Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
- Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
- Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, en atenció especial a les persones funcionalment diverses.
Matèries en les quals pot vincular-se
- Geografia i Història / Valors ètics. (ESO, 1r i 2n cicle)
- Educació per a la ciutadania i els drets humans / Economia. (ESO, 2n cicle)
- Batxillerat: A assignar en funció de la modalitat.
Desenvolupament de competències
- Competències socials i cíviques.