Dia de la Memòria Democràtica d’Aragó

Esta entrada también está disponible en: Aragonés Català Español Français English

QUINA MEMÒRIA DE PLATS QUE TENS!

Quin morro li tira el meu xicot. No para de dir que ell del que va passar fa un any ja no s’acorda. No es referix a res en concret, ho diu en general. Ocorre un fet X, després comencen a passar els dies i, quan arriben a 360, es va acabar. Se li oblida.

Al principi em feia gràcia, rèiem junts: que li donin al passat! Visquem el present! Però l’altre dia va passar una cosa que m’ha fet replantejar-me’l tot: Va i deixa de rentar els plats quan li toca.
Al principi me’l vaig prendre com una cosa innocent, segur que camina embolicat, vaig pensar. I els vaig fregar jo sense més, però van passar els dies i el tema es repetia. Dia rere dia. Una vegada i una altra. Quan vaig comprovar que de vegades es quedava tirat en el sofà, em vaig adonar que no era una temporada de molt d’embolic ni res per l’estil. Així que vaig fer l’única cosa que podia fer: vaig deixar de fregar-los jo també.

Al cap de 15 dies, quan ja feia tres que estàvem menjant en plats d’un sol ús, la meua veïna va passar convençuda que aquella olor horrible significava que ens anava a trobar cadàver als dos en terra al saló. La vaig tranquil·litzar: “Només és una guerra de plats”.

Li vaig ensenyar la cuina perquè no telefonés a la policia. A penes es distingia la placa de cocció després de la pila de plats que començava a sortir per la porta cap al passadís. Ara m’adono que em vaig equivocar, perquè lluny de relaxar-se, va eixir xisclant que anava a cridar a sanitat, a l’alcalde i al Tribunal Superior de Justícia si feia falta. Si creus que exagerava, és perquè no has vist com estava aquella cuina.
Moguda per la perspectiva que es plantessin els GEOS a la meua casa per frenar aquella bogeria, em vaig decidir a parlar en el meu xicot que ni curt ni mandrós em va respondre que què sabia ell que calgués rentar els plats. Li vaig refrescar la memòria:
-No et recordes d’aquell broncón que vam tenir quan ens vam anar a viure junts?
-Uy, és que d’això fa més d’un any, no? Res, ja no em recordo.
Val, potser el ruc del meu xicot ho fa a propòsit per no fregar, però em va fer plantejar-me una cosa interessant: Si no et recordes de la que es va montar aquella volta que vas intentar, no sé, per exemple, arreglar la teua bici sense ajuda, encara que no tinguesses ni idea o arreglar la vida amorosa de la teua amiga sense conèixer tota la història. Com evitaràs tornar a fer-la grossa? I ací sí que vaig veure la importància d’això que anomenen memòria democràtica.

Tu què opines? Et pareix important recordar el que va passar a Alcanyís el 3 de març de 1938 per fer tot el possible perquè no es repetisca? Saps el que va passar? Continua llegint per sapigueu.

Descripció

El 3 de març està instituït com a Dia de la Memòria Democràtica d’Aragó. És una jornada per recordar que l’estat democràtic en el qual avui vivim deu molt a persones que van arriscar les seues vides per les llibertats, en un marc de dictadura i de repressió. També suposa un reconeixement a les vides innocents segades en conflictes com la guerra civil de 1936-1939.

Precisament com a reconeixement a aquestes últimes es va plantejar eixa Jornada. Una data que, en si mateixa, suposa un exercici de reparació.

El detall

El 3 de març de 1938, davant la imminent ruptura del front d’Aragó, l’aviació italiana que aidava a l’exèrcit revoltat contra la República va bombardejar la ciutat d’Alcanyís, sembrant el terror entre la població civil i ocasionant centenars de víctimes entre els seus habitants. Un succés silenciat durant dècades que ha recuperat el seu lloc a la Història.

Els objectius i continguts d’aquesta proposta poden ser relacionats en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i Prevenció de Crims contra la Humanitat (27 de gener).

La memòria democràtica, en llei

La Llei 14/2018 de 8 de novembre, de Memòria Democràtica d’Aragó, diu en el seu preàmbul:

Més de tres dècades d’exercici democràtic i d’autonomia a Aragó han assentat una cultura política prou tolerant i oberta com per abordar de manera serena i madura la relació en el passat traumàtic vinculat a la guerra civil i la dictadura franquista. Construir la memòria democràtica a partir del record d’aquest passat i del més rigorós coneixement històric és la manera més sòlida d’alimentar la nostra democràcia dels principis ètics i morals que l’enfortiran davant dels discursos de l’exclusió i la intolerància, d’assegurar en definitiva el nostre futur de convivència i pau.
És imprescindible, en eix sentit, recordar i homenatjar les vides i les experiències d’aquelles persones que es van esforçar per aconseguir i defensar a Aragó un règim democràtic com el de la Segona República espanyola, als qui van sofrir les conseqüències de la guerra civil, a les quals van patir càstig, persecució o mort injusta a les mans de la dictadura franquista per oposar-se a la mateixa o ser sospitoses d’açò, o per defensar la democràcia i la llibertat.

Una reflexió

La regulació i normalització de la memòria, la seua gestió pública i la seua inclusió a l’àmbit escolar testimonien una maduresa per afrontar el passat en les seues ombres, i per assentar unes bases de “llibertat de pensament” enfront del “pensament únic”.

Llocs de memòria

La Llei 3/1999 de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, establix una àmplia tipologia de béns d’interès cultural (BIC), inventariats i mereixedors de diferents figures de protecció, entre els quals es troben els conjunts d’interès cultural. A eixos espais (conjunt històric, jardí històric, lloc històric, zona paleontològica, zona arqueològica, lloc d’interès etnogràfic) s’han sumat els Llocs de memòria democràtica. Són espais, construccions o elements immobles el significat històric dels quals és rellevant (segons la Llei 14/2018 de Memòria Democràtica d’Aragó) “per a l’explicació del passat d’Aragó en termes de participació, defensa i lluita a favor de la democràcia enfront de la intolerància i la dictadura en el marc històric de la Segona República espanyola, la guerra civil i la dictadura franquista”.

Propostes per al professorat

Constatat l’escàs tractament que s’ha vingut donant a les assignatures de ciències socials (especialment a l’ESO) a la història d’Espanya i d’Aragó al segle XX (moltes vegades per estar programades per a final de curs, quan de forma més precipitada s’afronten els continguts), pot ser útil seleccionar d’entrada propostes com les següents:

• Recursos didàctics sobre la Guerra Civil Espanyola (4t d’ESO)
• Unitat Didàctica Franquisme i Repressió

Pel que es referix a demandes d’incorporació de continguts de memòria democràtica al currículum, el professor o professora pot situar-se en context a través d’informacions com: El Govern es proposa omplir els forats educatius sobre la dictadura i la lluita antifranquista (notícia en eldiario.es, 21 de juliol de 2021), o Memòria històrica a les aules: assignatura pendent de l’educació a Espanya (notícia en eldiario.es, 17 de juny de 2018).

Es pot prendre també alguna informació a partir de continguts com els servits per associacions memorialistes, com a Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica d’Aragó. Una entrevista a l’historiador Julián Casanova en el Diari de Terol (“El bombardeig d’Alcanyís va més enllà de l’àmbit local”, 4 de març de 2022) aporta bastant llum sobre eix assumpte i posa el focus, precisament, sobre l’origen de la data triada com a Dia de la Memòria Democràtica d’Aragó.

Un altre suggeriment, que a més ens connecta en altres valors, agafada com a punt de partida una notícia de gener de 2022 sobre la declaració de la tomba de María Domínguez en Fuendejalón com a Lloc de Memòria Democràtica. Ens connecta amb la biografia de María Domínguez, la primera alcaldessa democràtica d’Espanya, durant la Segona República, la vida de la qual és un exemple de superació. A la web “40 aragonesos il·lustres” del Govern d’Aragó pot explorar-se sobre la seua vida, apreciant també diferents propostes didàctiques, recursos de recerca senzilla i anàlisi. També és possible relacionar-la en alguns aspectes de l’Estatut d’Autonomia (en concret, el dret a la participació ciutadana en la cosa pública).

En esta mateixa web, també pot apreciar-se la figura de Ramón Acín.

Pel que fa a la lluita antifranquista a l’Aragó, hi ha multitud de treballs a Aragó sobre diferents aspectes (guerrilla, moviment obrer, veïnal i estudiantil, autonomisme, etc.). Per seleccionar un cas molt concret, recomanem la consulta de materials com a Illes de llibertat, de Pablo Marín: un treball acadèmic sobre el moviment estudiantil antifranquista a Aragó (allotjat al repositori de la Universitat de Saragossa) que pot donar al docent algunes pistes, propiciar diàlegs, entrevistes…

A partir de totes eixes premisses, pot desenvolupar-se una sèrie d’activitats dirigides a l’alumnat: exploració sobre alguna de les pàgines referenciades, plantejament d’un senzill qüestionari per calibrar la comprensió de continguts, buscar informació sobre algunes qüestions desgranades, exploració sobre experiències o records entorn de l’assumpte al marc familiar, intercanviar idees i opinions, escriure textos…

Elements transversals

Al currículum aragonès de Secundària s’establix el foment de l’aprenentatge de la prevenció i resolució pacífica de conflictes a tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la pau, la democràcia, el respecte als drets humans i el rebuig a la violència terrorista, la pluralitat, el respecte a l’Estat de dret, el respecte i consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i de qualsevol mena de violència. Així mateix, “es promouran i difondran els drets dels nens a l’àmbit educatiu. Tal com es recull en la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’establixen mesures a favor dels qui van patir persecució i violència durant la guerra civil i la dictadura es fomentaran els valors constitucionals i es promourà el coneixement i la reflexió sobre el nostre passat per evitar que es repetisquen situacions d’intolerància i violació de drets humans com les viscudes. La programació docent ha de comprendre en tot cas la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclòs l’estudi de l’Holocaust jueu com a fet històric”.

Objectius que ajuda a complir esta proposta

ESO:

• Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, afirmant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
• Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

Batxillerat:

• Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomenten la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
• Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
• Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, en atenció especial a les persones funcionalment diverses.

Matèries en les quals pot vincular-se

• Geografia i Història / Valors ètics. (ESO, 1r i 2n cicle)
• Educació per a la ciutadania i els drets humans. (ESO, 2n cicle)
• Batxillerat: A assignar en funció de la modalitat.

Desenvolupament de competències

• Competències socials i cíviques