Esta entrada también está disponible en: Aragonés Català Español Français English
VIRAL I NO VEURE RES
T’imagines no poder tuitejar? O posar-te un vídeo de TikTok o Youtube i no comprendre el que veus? Quin horror, no?
Imagina-t’ho: una amiga acaba de penjar un vídeo en el qual apareix ballant. Pareix un més de molts. Balla, bé, però ja està, com fa en tots. Però resulta que ha posat uns simbolitos estranys al vídeo.
De repent, succeix alguna cosa que no havia passat mai: tots els vostres amics comencen a afegir dibuixets semblants al costat del vídeo.
Saps que els sembla molt divertit perquè afegixen caretes rient-se, però, així i tot, seguixes sense comprendre molt bé què passa. Què els està fent tanta gràcia? Per què no deixen de posar línies i línies d’aquests símbols estranys?
Passen els dies i les línies i línies de dibuixets se succeixen i el vídeo de la teua amiga es fa viral. El món sencer ho està veient i rient-se d’aquests simbolitos que va superposar a la pantalla en penjar el vídeo.
Sents que han muntat un club i a tu no t’ha convidat ningú i que tot està passant sense que tu formes part d’això, però si és un vídeo de la teua millor amiga! Hauries d’estar en primera línia de la història! No obstant això, la sensació que tens és que estàs completament al marge.
T’armes de valor per fi i li preguntes a la teua amiga què està passant i ella et contesta:
“És veritat, tu no saps llegir”.
T’explica el que posa i per fi ho comprens tot: la broma és brutal, divertidíssima. Canviava el vídeo per complet i entens que s’haja fet viral, però t’hauria encantat formar part d’això mentre passava.
Alguna volta has pensat en tot el que et perdries del món si no sabesses llegir i escriure? Només en imaginar-lo, ja em sento totalment desplaçada i al marge de tot el que passa cada dia, tu no?
És cert que, al nostre entorn, el percentatge de persones analfabetes és petit, però, encara que siguen poques, queden encara persones a l’Aragó que no saben llegir? Continua llegint per descobrir-ho.
Descripció
Des de 1967, se celebra el Dia Internacional de l’Alfabetització a tot el món per recordar la importància de l’alfabetització com a factor de dignitat i de drets humans. Es pretén que aquesta conscienciació sigue un impuls per aconseguir avanços a l’agenda d’alfabetització i així aconseguir una humanitat més instruïda i sostenible.
Una societat més instruïda és una societat més conscient dels seus drets i, per tant, més lliure.
Encara que s’han aconseguit avanços, encara queda molt camí per fer: prop de 800 milions de persones adultes al món seguixen sense tenir encara les competències bàsiques en lectoescriptura.
Més informació:
A la pàgina web de la Unesco del Dia Internacional de l’Alfabetització.
Entre altres informacions, documents i recursos, la pàgina conté els detalls de la nova estratègia de la Unesco per a l’alfabetització de joves i adults (2020-2025).
Els objectius i continguts d’aquesta proposta poden ser relacionats en una altra data significativa també abordada a est projecte: el Dia Internacional de l’Educació (24 de gener); en aquesta pàgina també s’al·ludix al Dia Aragonés de l’Educació (30 de maig).
A Aragó
Ací l’analfabetisme és molt marginal, però continua existint. Durant el segle XX, la generalització de l’educació primària va afavorir que les nocions bàsiques de lectura i escriptura poguessen anar, a poc a poc, aconseguint a gairebé totes les capes de la societat. Però això no ha estat absolut: les condicions de desigualtat social i econòmica en diferents àmbits han propiciat que encara hi haja aragonesos i aragoneses que mai han accedit a l’alfabetització. La qüestió migratòria també planteja reptes urgents. A la fi de 2021, encara hi havia a Aragó unes 9.000 persones adultes que no sabien llegir ni escriure.
A més, també hi ha analfabetisme funcional: gent que sap llegir i escriure però que mai llegeix ni escriu.
El Centre Obrer de Formació (CODEF), dins de la Fundació Adunés és un Centre d’Educació de Persones Adultes, porta molts anys en eixa labor d’ensenyament inicial. Altres voluntaris i voluntàries de diferents organitzacions no governamentals duen a terme campanyes d’alfabetització que, sens dubte, mereixen ser secundades per les institucions públiques.
Un detall
La tecnologia facilita ferramentes per ajudar a l’alfabetització. Però, al seu torn, aquesta mateixa tecnologia ens fa molt dependents i a vegades imposa les seues regles: molts avançaments tecnològics, sustentats també sobre els coneixements bàsics de lectura i escriptura, han provocat que els qui no els tenen (especialment població d’avançada edat) encara queden més ressagats.
Una notícia en Aragó TV (24 d’octubre de 2021) incidia en les estratègies per a pal·liar l’analfabetisme, i posava especial accent a la bretxa digital.
No importa si l’analfabetisme és digital o manual, perquè mentre queden persones que no puguen comunicar-se en el món que els envolta quedarà molta feina per fer.
Més informació
Espot del Dia Internacional de l’Alfabetització 2022: “Transformar els espais d’aprenentatge”
Propostes per al professorat
Es pot animar a l’alumnat a indagar a les seues cases, especialment en els seus jaios i jaies, com va ser la seua educació, fins a quina edat van estudiar, si van haver de posar-se a treballar molt aviat, si els hagués agradat, en eix cas, haver continuat estudiant. També pot ser interessant que els diguen, segons els casos, quines lectures recorden en més afecte de la seua infància, de la seua joventut… Especial atenció a alumnes i alumnes que puguen viure situacions familiars de precarietat familiar.
Pot organitzar-se una reflexió comuna a partir de redaccions, presentacions en Power Point…
Entre les estratègies bàsiques per a l’aplicació del desenvolupament del currículum de la comunitat autònoma d’Aragó, es troba el desenvolupament d’habilitats comunicatives, a través del progrés en l’expressió oral i el foment de la lectura i l’escriptura, a totes les matèries en els diferents nivells d’ensenyament.
La presa de consciència entorn de la importància d’aquesta commemoració ajuda a reforçar eixa estratègia. Com a fet social i indicatiu de realitats socials problemàtiques i de desigualtat global, l’analfabetisme ha de ser abordat des dels aspectes de cooperació i solidaritat plantejats al currículum.
Objectius que ajuda a complir esta proposta
ESO:
- Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, afirmant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
- Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per, de forma crítica, adquirir nous coneixements.
Batxillerat:
- Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomenten la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
- Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
- Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, en atenció especial a les persones funcionalment diverses.
Matèries en les quals pot vincular-se
- Llengua Castellana i Literatura. (ESO, 1r i 2n cicle)
- Educació per a la ciutadania i els drets humans. (ESO, 2n cicle)
- Batxillerat: A assignar en funció de la modalitat.
Desenvolupament de competències
- Competència en comunicació lingüística.
- Competències socials i cíviques.
- Consciència i expressions culturals.