Esta entrada también está disponible en: Aragonés Català Español Français English
NERVIS VIATGERS
Quin sermó em va soltar la meua jaia ahir en el que a la seua època no hi havia euros. Diu que quan passaven a França havien d’anar al banc a canviar quartos. I això d’ensenyar el DNI sense més a mitja Europa, ni de broma, calia portar el passaport i de vegades havies de contar tota la teua vida a la frontera perquè et deixessen entrar.
I això era només per a passar a França!
Per complicar més el tema, la meua jaia es posa dels nervis cada volta que viatge. És un horror. Arriba a l’aeroport tres anys abans de l’eixida de l’avió i torna quatre mil dos-centes vegades per coses que pensa que s’ha oblidat, però en realitat porten una setmana a la maleta. Ai, els quartos, ai, el passaport, ai, els paraigües (no em preguntis per què, però ella no es fia de la previsió del temps i sempre té un, encara que viatge al Marroc i donen quaranta graus a l’ombra tota la setmana).
Així que me la imagino fa anys passant a França com si anés a embarcar al Titanic. En tres-centes maletes, un bagul ple de papers que explicaven l’itinerari i els objectius del viatge i un comptable que s’encarregués del maneig dels francs i el canvi de moneda.
Quin aclaparament! En el que mola anar a Olorón a comprar xocolata Lindt un dia qualsevol que passes a prop!
Per això a mi em mola això de la Unió Europa, perquè m’encanta viatjar. Em fluixeja poder agafar un avió a gairebé qualsevol lloc del continent, pràcticament en el posat i sense preparació.
A quin indret d’Europa t’aniries demà mateix sense plantejar-t’ho? Jo sempre he volgut anar a Berlín i m’agradaria estudiar un any a Itàlia.
Encara sort que Schuman era un oncle llest i va començar a facilitar-me les coses. Vols saber qui era i per què el 9 de maig se celebra el dia d’Europa? Està tot més a baix.
Descripció
El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Assumptes exteriors Robert Schuman va exposar la idea d’una nova forma de cooperació política a Europa que enterrés l’horror de segles de guerra i destrucció entre els seus estats. Sense anar més lluny, en tot just trenta anys s’havien declarat al continent els dos conflictes més espantosos i cruents mai passats.
En la intenció de superar eix record amarg i la voluntat de conciliar postures, la Declaració Schuman es considera el punt de partida del que avui és la Unió Europea. El 9 de maig és, per tant, una ocasió per celebrar la pau sobre la qual s’ha basat el projecte europeu, però en la pena de tornar a assistir a un conflicte en sòl europeu ocasionat per la invasió d’Ucraïna per tropes russes.
El repte es troba en reforçar els valors d’unitat i solidaritat, i des d’aquí desplegar eix esperit cap a la resta del món. També està en ajudar a desenvolupar les capacitats i competències de les persones (objectiu central de la UE en 2023). Tot això partix de la base de 2022 com a Any Europeu de la Joventut: l’esperança està en el futur.
Més informació
Els objectius i continguts d’aquesta proposta poden ser relacionats en els exposats en el Dia Internacional de la Pau (21 de setembre), també de forma més “lateral” poden relacionar-se en el Dia Internacional del Migrant (18 de desembre).
A l’Aragó…
Aragó ha estat històricament un territori de trànsit i d’intercanvi en la resta d’Europa. Entre altres coses, això ha ajudat a construir una societat molt plural, i molts reptes i demandes se situen precisament en eixa connexió.
El Govern d’Aragó disposa d’una sèrie de ferramentes per aprofundir en el contacte amb altres regions europees, especialment en temes estratègics, intercanviant idees, compartint informació, buscant objectius comuns… (Aragó a les xarxes europees). En est capítol exercix un paper molt important l’Oficina d’Aragó a Brussel·les.
Europe Direct Aragó és un punt d’informació sobre la Unió Europea, dirigit a tota la ciutadania, a empreses, associacions, escoles i institucions públiques i privades, particulars… dins d’una amplíssima xarxa. Entre altres comeses, l’Institut Aragonès de la Joventut canalitza informació europea i gestiona projectes i iniciatives com el Carnet Jove Europeu d’Aragó.
Un detall
La Cooperació territorial europea és l’instrument de la política de cohesió que té com a objectiu solucionar problemes transfronterers i desenvolupar de manera conjunta el potencial dels diferents territoris. Les accions de cooperació reben el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través de tres components principals: cooperació transfronterera, transnacional i interregional.
Per al període 2021-2027, el FEDER a Aragó té com a lema: “Construint Europa des d’Aragó” i pretén contribuir a una Europa més competitiva (mitjançant el foment de la recerca i la innovació), més verda i sostenible, més connectada, més inclusiva i social i més pròxima a la gent.
Una reflexió
Avui dia, gran part de l’agenda política i l’activitat econòmica a Espanya i a Aragó està marcada per les estratègies i polítiques europees. Des de fa dècades, els fons europeus (com els projectes Leader de desenvolupament rural, o les ajudes de la Política Agrària Comuna, per exemple), les normatives europees en multitud de matèries, etcètera, han vingut marcant eixa evolució.
Però també en lo social, educatiu, cultural, mental… la idea d’Europa, d’una ciutadania europea, està cada volta més assentada, especialment entre les noves generacions: els programes Erasmus d’intercanvi universitari, la major mobilitat, l’avanç en el domini de llengües estrangeres, entre moltes altres iniciatives… ajuden a conformar aquesta unitat.
Europa ha de reconèixer-se a si mateixa, però no tancar-se a la resta del món i mostrar-se unida i solidària a l’hora d’afrontar desafiaments importants (per exemple, les conseqüències de la guerra a Ucraïna, la crisi energètica, la qüestió migratòria, el control de producció i consum, etc.).
Propostes per a el/la professor/a
El Dia d’Europa pot anar acompanyat de propostes relacionades per buscar documentació i senzills estudis entorn de la història d’Europa (relacions entre països al llarg del temps, el trauma de les dues guerres de la primera meitat del segle XX; el naixement i l’evolució del Mercat Comú; Europa partida en dos dins de la política de blocs; els canvis del mapa polític europeu entre la dècada de 1980 i l’actualitat, l’euro, “Europa com una mica més que la Unió Europea”, etc.).
La política europea és un tema recurrent a l’actualitat: les rivalitats internes, les preses de postura davant tercers (de forma molt evident en els moments de crisi com l’actualment motivada per la guerra d’Ucraïna), entre altres coses, estan a l’ordre del dia. Es propose un anàlisi de la informació i reflexions a compartir en relació amb qüestions com la política migratòria i de refugiats (hi ha una doble moral quan els fluxos venen de fora? no serà Europa en el fons un club de rics?), la postura davant la guerra, els desequilibris interns (realment es corregixen?).
Aquesta dinàmica de treball també pot ser portada cap a altres àmbits més personals experiències pròpies, viatges… o fins i tot a camps a priori més “frívols” però orientatius d’una idea d’Europa i en gran ressò popular: les competicions futbolístiques (la Champions, l’Eurocopa), Eurovisió (que també ens permet posar a molts països al mapa)…
A més, es recomana l’atenció a convocatòries i a determinades activitats (xerrades divulgatives, per exemple), com les que es programen anualment i es venen oferint de manera gratuïta als centres educatius des del Govern d’Aragó a través d’Europe Direct. Al marc de l’Any Europeu de la Joventut, es recomana atenció a les informacions de l’Institut Nacional de la Joventut, destacant iniciatives com la plataforma Youthvoices, a través de la qual joves de tota Europa poden deixar constància de la seua visió d’Europa, com de prop o lluny se senten de les polítiques comunitàries d’ocupació, a més d’altres temes com la mobilitat o el clima.
Elements transversals
Es fomentarà l’aprenentatge de la prevenció i resolució pacífica de conflictes a tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la pau, la democràcia, el respecte als drets humans i el rebuig a la violència terrorista, la pluralitat, el respecte a l’Estat de dret, el respecte i consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i de qualsevol mena de violència. La programació docent ha de comprendre en tot cas la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia.
Objectius que ajuda a complir esta proposta
ESO:
- Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, afirmant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
- Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
- Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
Batxillerat:
- Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomenta la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
- Expressar-se en fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
- Utilitzar en solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.
Matèries en les quals pot vincular-se
- Geografia i Història / Valors ètics. (ESO, 1r cicle)
- Geografia i Història/ Educació per a la ciutadania i els drets humans. (ESO, 2n cicle)
- Batxillerat: A assignar en funció de la modalitat.
Desenvolupament de competències
- Competències socials i cíviques