{"id":2424,"date":"2022-10-17T12:00:44","date_gmt":"2022-10-17T10:00:44","guid":{"rendered":"https:\/\/agendaescolar.lenguasdearagon.org\/?p=2424"},"modified":"2022-10-17T11:29:34","modified_gmt":"2022-10-17T09:29:34","slug":"dia-internacional-per-a-lerradicacio-de-la-pobresa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agendaescolar.lenguasdearagon.org\/ca\/dia-internacional-per-a-lerradicacio-de-la-pobresa\/","title":{"rendered":"Dia Internacional per a l’Erradicaci\u00f3 de la Pobresa"},"content":{"rendered":"\n
\n

BENE\u00cfDA COLIFLOR<\/h2>\n\n\n\n

La meua mare em posa dels nervis en el temita del menjar. Et passa a tu tamb\u00e9? Comen\u00e7a: \u201cNo has menjat res\u201d. Si un dia tinc molta gana i menjo m\u00e9s del normal, diu: \u201cNo ser\u00e0 molt aix\u00f2?\u201d. Mare meua. Quina pesada. No est\u00e0 contenta mai. Es fixa tant en el que menjo que de vegades m’agradaria ensenyar-li a jugar a la Play perqu\u00e8 es distragu\u00e9s i em deix\u00e9s en pau. Despr\u00e9s penso que em vindria tota l’estona en alguna pregunta de com es fa aix\u00f2 o lo altre i m’adono que tampoc \u00e9s bona idea.
Despr\u00e9s est\u00e0 aix\u00f2 d’insistir que haig de menjar el que no m’agrada. No em mola la coliflor. Ja est\u00e0. Em pareix fastigosa. El color \u00e9s lleig, sap greu, no fa bona olor, de veritat, est\u00e0 la humanitat segura que la naturalesa va crear la coliflor perqu\u00e8 ens la meng\u00e9ssem? Aix\u00f2 ho ha comprovat alg\u00fa?
Caminava ahir de cam\u00ed al parc, pensant en a qui haurien manat a comprovar si la coliflor estava realment feta per a menjar-se-la o no, quan vaig veure a un company de classe a un edifici en el qual no m’havia fixat mai. Estava fent cua i em vaig acostar a saludar-lo. Em va estranyar molt perqu\u00e8 em va fer l’efecte que estava fingint que no m’havia vist. Es va posar tot roig i va entrar a l’edifici r\u00e0pidament.
En arribar al parc, on havia quedat en altres amics, els vaig preguntar qu\u00e8 era aix\u00f2. \u2014El banc d’aliments\u2014 em van dir. I vaig comprendre que el meu amic havia anat all\u00ed en la seua fam\u00edlia per menjar i no li havia agradat que el vei\u00e9s.
Se m’ocorre que, si vol, jo podria donar-li la coliflor que em toque, no? Segur que podr\u00edem donar-li m\u00e9s coses. No em va molt el tom\u00e0quet, aix\u00f2 tamb\u00e9 li ho podr\u00edem donar.
B\u00e9, jo crec que podem compartir-ho tot. Qualsevol aliment, la qual cosa a ell m\u00e9s li agrade. Fixa’t que, si fa falta, compartisco fins a les patates fregides i, per descomptat, li deixo la meua Play i els meus llibres quan vulgue. En definitiva, ell sempre m’ajude en coses de mates.
Saps qu\u00e8? De repent, em sento molt afortunada de tenir Play en la qual jugar, llibres, patates fregides i fins la coliflor i m’encantaria saber qu\u00e8 fer en les coses que puc compartir en uns altres que pertanyen a una fam\u00edlia que tingue menys cuartos que la meua.<\/p>\n\n\n\n

\"<\/figure>\n\n\n\n

Continuar\u00e9 llegint per saber si a l’Arag\u00f3 hi ha m\u00e9s persones com el meu amic i qu\u00e8 puc fer jo per a tirar-los una m\u00e0.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3<\/h4>\n\n\n\n

El 17 d’octubre de 1987, m\u00e9s de cent mil persones es van congregar a la pla\u00e7a de les Llibertats i dels Drets Humans al Trocadero (Par\u00eds) en homenatge a les v\u00edctimes de la fam, la ignor\u00e0ncia i la viol\u00e8ncia, sota un missatge molt clar: l’exist\u00e8ncia de pobresa atempta contra els drets humans. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n

D’aquella trobada va quedar una placa commemorativa del comprom\u00eds en la lluita contra la pobresa, de la qual s’han fet r\u00e8pliques en moltes parts del m\u00f3n, i entorn de les quals, des d’aquell fet i en eixa data, es venen reunint persones de tota condici\u00f3 i creen\u00e7a.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Una d’aquestes plaques \u00e9s al jard\u00ed de la seu de les Nacions Unides a Nova York. A la seua resoluci\u00f3 47\/196, la seua Assemblea General va convidar als estats membres i a altres organitzacions al fet que dediquen el 17 d’octubre a promoure activitats concretes que facen visible la realitat de la pobresa i la lluita contra ella.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/h5>\n\n\n\n

A la p\u00e0gina web de Nacions Unides, Dia Internacional per a l’Erradicaci\u00f3 de la Pobresa, 17 d’octubre<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\"<\/figure>\n\n\n\n

Informes Oxfam<\/a> en relaci\u00f3 amb la pobresa.<\/p>\n\n\n\n

Els valors despresos en eixa proposta s\u00f3n aplicables al record plantejat en altres recordatoris, com: <\/em>Dia Mundial de la Fam<\/a> (28 de maig), <\/em>Dia Mundial de l’Alimentaci\u00f3<\/a> (16 d’octubre). Tamb\u00e9 es relaciona en el <\/em>Dia Internacional del Migrant<\/a> (18 de desembre)<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

A l’Arag\u00f3\u2026<\/h4>\n\n\n\n

Parlem de pa\u00efsos rics i pobres, de Primer i Tercer M\u00f3n, de pa\u00efsos desenvolupats i subdesenvolupats (als quals, com a eufemisme, se’n diu a vegades \u201cpa\u00efsos en desenvolupament\u201d). La pobresa en un fenomen global: entre els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU, l’Objectiu 1 \u00e9s \u201cFi de la Pobresa\u201d (l’Objectiu 2 \u00e9s \u201cFam Zero\u201d).<\/p>\n\n\n\n

Estes imatges de grans ciutats africanes o llatinoamericanes en enormes suburbis de barraques i infrahabitatges, en la cruel realitat que reflectixen, no han de fer-nos oblidar que \u201ca casa\u201d tamb\u00e9 hi ha molta pobresa.<\/p>\n\n\n\n

La pobresa \u00e9s una cosa quotidiana, dolorosament present en el nostre entorn, a pesar de que en teoria formem part d’aquest privilegiat primer m\u00f3n. En els \u00faltims anys s’ha empitjorat a causa de la pand\u00e8mia motivada per la Covid-19 i la guerra d’Ucra\u00efna. Les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques d’aquests esdeveniments s\u00f3n evidents, i els grups m\u00e9s vulnerables de la societat, persones dependents, treballadors en ocupacions m\u00e9s prec\u00e0ries o en sectors m\u00e9s afectats per la crisi, etc., corren el risc de caure a situaci\u00f3 de pobresa.<\/p>\n\n\n\n

\"
Els informes de C\u00e0ritas Arag\u00f3<\/a> ens acosten a eixa realitat al nostre territori.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u00c9s interessant con\u00e8ixer iniciatives que sumen conscienciaci\u00f3 entre la ciutadania i voluntat de contribuir a pal\u00b7liar el problema. Per exemple, la Fundaci\u00f3 Banc d’Aliments de Saragossa<\/a>. Estes i altres iniciatives, empreses des de l’urgent han de ser complement\u00e0ries d’altres accions m\u00e9s estructurals a c\u00e0rrec dels poders p\u00fablics, els agents socials, etc.<\/p>\n\n\n\n

Algunes reflexions<\/h4>\n\n\n\n

La pobresa \u00e9s un fenomen en molts matisos.<\/p>\n\n\n\n

Tant en lo global com en lo local, la pobresa \u00e9s filla de la desigualtat i de la injusta distribuci\u00f3 de b\u00e9ns. En un m\u00f3n com el nostre, en un nivell alt\u00edssim de desenvolupament econ\u00f2mic i tecnol\u00f2gic, en abundants recursos… \u00e9s inacceptable que milions de persones visquen sense el necessari per viure en dignitat.<\/p>\n\n\n\n

La pobresa no \u00e9s un problema de falta d’ingressos. Les persones que viuen a la pobresa experimenten condicions que van interrelacionades, que es reforcen m\u00fatuament i que perpetuen la seua situaci\u00f3 de desavantatge: males condicions de treball \/ habitatge insegur i ineficient \/ manca aliment\u00e0ria \/ acc\u00e9s insuficient a l’educaci\u00f3, a la sanitat i a la just\u00edcia… <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Visita la web de Nacions Unides sobre l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible<\/a>. Entre els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Objectiu 1 \u00e9s \u201cFi de la Pobresa\u201d (posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el m\u00f3n). L’Objectiu 2 \u00e9s \u201cFam Zero\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Un detall<\/h4>\n\n\n\n
\n
\n

Hi ha qui sost\u00e9 que qui \u00e9s pobre \u00e9s perqu\u00e8 no s’ha esfor\u00e7at a deixar de ser-ho (a estudiar m\u00e9s, a buscar oportunitats, a \u201cemprendre\u201d, etc.). L’esfor\u00e7 personal es ven (generalment pels triomfadors) com a cam\u00ed infal\u00b7lible cap a l’\u00e8xit, oblidant que \u201cser competitiu\u201d implica deixar en el cam\u00ed a uns altres que tamb\u00e9 poden estar esfor\u00e7ant-se.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s bo valorar i potenciar el treball, l’esfor\u00e7 i la voluntat, per\u00f2 no bolcar-lo tot en les meravelles de la meritocr\u00e0cia. Pot ser interessant llegir est article sobre \u201cel mite de l’esfor\u00e7 i els paranys de la pobresa\u201d<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Precisament, el que ens ha ensenyat (i ens continua ensenyant) la realitat dels \u00faltims temps, \u00e9s que la inseguretat est\u00e0 a l’aguait: que una posici\u00f3 s\u00f2lida assentada en molts anys d’esfor\u00e7 i treball pot ensorrar-se. Que la pobresa \u00e9s cosa de tots, que la pobresa no sols \u00e9s mendicitat, que hi ha treballadors pobres, que hi ha pobresa energ\u00e8tica, que hi ha pobresa invisible. La realitat actual ens diu que, en l\u00ednies generals i davant la pujada absurda de preus, la majoria som m\u00e9s pobres perqu\u00e8 tenim menys poder adquisitiu que fa un any. Sense que aix\u00f2 esborre realitats molt m\u00e9s dures… hauria de fer-nos reflexionar.<\/p>\n\n\n\n

Propostes per al professorat<\/h4>\n\n\n\n
\n
\n

A pesar d’haver estat rodada fa m\u00e9s de seixanta anys, la pel\u00b7l\u00edcula Pl\u00e1cido<\/em>, de Luis Garc\u00eda Berlanga (1961) ens evoca temes d’actualitat.<\/p>\n\n\n\n

Per si \u00e9s poc viable el visionat complet, anem a mostrar aqu\u00ed dos fragments:<\/p>\n\n\n\n